dijous, 25 de març de 2010

Arrencada de cavall i arribada d'ase

El títol d'aquest post és una expressió molt nostra que preten definir aquelles situacions que s'aborden amb un estusiasme que després es va diluint i dispersant, però no és aquest el cas que ens ocupa, ni de bon tros.

D'ençà que mantinguérem la darrera reunió a la nostra drassana, convertida en centre logístic d'operacions i sala de plenaris, no n'hem organitzat d'altra i el personal que s'ha agafat el projecte amb molta d'il·lusió no para de proposar que continuem amb la mateixa línia. És un fet que s'ha d'interpretar en clau positiva i que demostra que la gent segueix engrescada, però hem de considerar les següents qüestions.

En primer lloc, quedà clar que es tracta d'una iniciativa totalment altruïsta amb la qual tanmateix no ens podem comprometre més enllà de les nostres possibilitats. No ens hi podem dedicar en exclusiva i massa fem desenvolupant un treball que més aviat correspon a les administracions públiques. És per això que ens ho hem d'agafar com un entreteniment més que no pas com una obligació, sense que aquesta circumstància resti importància a l'objectiu final.

En segon lloc, al llarg d'aquests darres dies alguns dels nostres companys han anat fent els seus deures. Em refereixo als grups de treball que es constituïren i que ja han reunit nombrosa informació. Tot just per a exposar alguns exemples us diré que en Bartomeu Homar, en David Oliver i en Gabriel Rosselló s'han preocupat d'obtenir una còpia dels anteriors inventaris, que obren en poder del Departament de Cultura del Consell de Mallorca.
D'altra banda, en Toni Vidal està perfilant la forma de processar informàticament els paràmetres d'una barca per tal d'incorporar les seves línies d'aigua i la taula de quadernes a les corresponents fitxes. Hi havia tres candidates, però per qüestions purament pràctiques començarem pel Nicator, un bot de vint-i-cinc pams que com molts de vosaltres ja sabeu fou construït pel meu pare l'any 1997. Li he d'enviar les pertinents coordinades, ... i quan hàgiu llegit el darrer paràgraf d'aquest breu post entendreu el perquè encara no ho he fet.

De moment disposem dels reportatges que filmà en Jaume Rosselló i que ens permetran documentar com cal les fitxes dels dos primers objectes que incorporarem a l'altre inventari específic, un boet i un ferro de polir. Tots els que assistirem a l'esmentada reunió poguérem contemplar les imatges que serveixen de model per a futures actuacions. A l'equip multidisciplinari que hem creat, a més de comptar amb la veterana experiència de tot un professional com és ara en Jaume, també tenim el suport d'un altre fotògraf molt jovenet, en Guillem Rosselló, que sens dubte contribuirà a omplir de continguts aquestes fitxes dinàmiques que penjarem on-line.

Finalment, heu d'entendre que la configuració de la pàgina web per tal d'adaptar-la a les ambicioses expectatives que ens hem marcat, resultarà força complicada i altra vegada la col·laboració d'en Toni Vidal resulta imprescindible.

Pendents de determinar la data de la propera convocatòria, si vos sembla bé dedicarem la jornada a consensuar el model de fitxa que ens permetrà inventariar les barques que anem localitzant, i si disposem del temps escaient també farem una petita demostració sobre la forma de mesurar els paràmetres d'una barca a partir dels seus gàlibs.

Mentrestant, bona part de la flota roman avarada. La Balear, l'Alzina, el Nicator, el Cap Farrutx, ... i és clar, aquesta circumstància ens obliga a dispersar-nos. Per paga s'acosten les festes de Pasqua, el Trofeu Palma Vela i la Fira de la Sípia, al Port d'Alcúdia, però sense atabalar-nos ja sabrem trobar el moment de reprendre el nostre projecte. Arribada l'hora, ja haurem preparat el material que ens permetrà assolir la segona fase.

6 comentaris:

  1. Parlava abans dels gàlibs del Nicator i a la nostra drassana en tenim d'altres que el mestre del meu pare li regalà després de jubilar-se. Es corresponen amb diferents tipologies i en alguns casos puntuals presenten un estat de conservació un tant precari, sobretot a causa de la seva antiguitat.

    Però després he recordat que els nostres col·legues alcudiencs també disposen d'una formidable col·lecció. En Toni Domingo conserva gelosament guardats tots els gàlibs del seu pare, o més ben dit, de la nissaga dels Currets, les plantilles que dissenyaren mestre Miquel i mestre Joan Domingo Truyols.

    Hem de proposar als nostres amics que s'incorporin al nostre projecte.
    Compartir amb el gran públic tots aquests tresors resultarà beneficiós per a tothom, sortiran a la llum i la gent els podrà valorar i admirar.

    En parlarem de tot plegat durant el transcórrer de la Fira de la Sípia, a la trobada que l'Associació d'Amics de n'Agustina organitza sempre amb tant de gust i dedicació.

    ResponElimina
  2. Hola a todos. Hola Toni Pep.
    Ya que éste es "el nostre punt de trobada", permítanme comentaros mi punto de vista.
    Antes que nada quisiera valorar el esfuerzo de todos quienes se están movilizando -por amor al arte, como apuntabas- y haciendo posible el proyecto común. Éste, sin duda está más que bien planteado y creo que quienes seguimos este Blog mas o menos coincidimos plenamente con lo manifestado.
    Estoy seguro que quienes nos interesamos por estos temas compartimos todos el mismo amor, digamos por 'el mar y su historia'. Cada quien con una perspectiva distinta: desde el heredero de un legado tangible e intangible -como lo es una drassana-, el historiador, el periodista, el aficionado navegante o el simple simpatizante, mero espectador.
    Y creo que todos -con lo que esté a nuestro alcance- podemos y debemos participar ACTIVAMENTE en la preservación de un patrimonio amenazado -paradójicamente- por la desidia de quienes mas férreamente debieran plantearse defenderlo...
    Lo que específicamente echo en falta aqui, es comenzar a usar este medio para no depender exclusivamente de los encuentros. Todos tenemos nuestras ocupaciones, como bien dices, pero quizá a muchos nos represente mas inconvenientes participar en una reunion o llegarnos a Alcudia por ejemplo, que estudiar en línea la manera de adquirir, tratar, documentar y publicar la información que nos ocupa. Y en ciertos aspectos, hoy por hoy, es mas eficiente. ¿Cuál es el inconveniente en publicar el material que se dispone? No comprendo...
    Por poner un ejemplo, me gustaría entrar en contacto para ayudar a Toni Vidal y al equipo que nombras ¿He de esperar a encontrarlos en la Fira de Sa Sípia? Con todo el respeto, yo prefiero ir a divertirme., ja, ja.
    Creo que en mensajes anteriores he dejado bastante claro que tengo una propuesta para informatizar la tabla de puntos y hasta digitalizar el barco real. No obtuve respuesta. ¿Tengo que seguir telefoneando en privado? ¿O... ya veremos?
    O realmente no interesa y el criterio es otro. En ese caso, ¿cuál?
    Por favor, entendámonos. No creo que todo ésto deba quedar sólo al recaudo de la Administración -ya vemos los resultados- pero tampoco dejar toda la carga en individuos: el patrimonio es de todos, mal que les pese a muchos.
    Espero no se malinterpreten ni mis palabras ni mis intenciones. Simplemente creo que la gente se entusiasmaría -aún mas- si pudiera participar. Ése si creo que sería un proyecto ambicioso ...y justificado.
    Un saludo
    Gerardo

    ResponElimina
  3. Gerardo, valoro positivamente tu entusiasmo y sin lugar a dudas tu asesoramiento nos resultará de gran utilidad.

    En lo que más razón llevas es en el aspecto comunicativo. Crear un espacio en el que podamos intercambiar ideas con mayor fluidez y empezar a publicar los resultados de las tareas que nos estamos marcando resulta prioritario, ... y estamos trabajando en ello. Barajamos diversas opciones y al no dominar el tema no puedo aportarte más detalles (una wiki tal vez, desde donde podamos trasvasar los datos debidamente verificados a una web).

    Mientras tanto, las reuniones que estamos organizando precisamente serviran para contrastar opiniones y diferentes metodologías. Es esta la única forma de unificar criterios antes de empezar a recabar datos para después empezarlos a informatizar.

    Tras las fiestas de Semana Santa intentaremos convocar una jornada de trabajo, pero ya os advertí a todos de los factores externos que podrían condicionar la asistencia de algunos de nuestros compañeros.
    Llegado el momento atenderemos gustosamente tu propuesta y si deseas realizar algún tipo de demostración podrás hacerlo sin problema alguno en nuestro astillero. Si precisas de apoyo logístico no dejes de comentarlo.

    Un saludo y gracias por tu interés.

    ResponElimina
  4. Salut Toni Pep,
    ya iremos viendo cómo; lo importante es ir haciendo...
    En estos días os daré el enlace a un nuevo espacio, donde sea posible que todos podamos intercambiar la información, sugerencias, saludos, cotilleos y otras lindezas.
    Por lo pronto, he sido invitado a correr el Palma Vela en un reconocido bot, así que nos veremos y podremos ponernos de acuerdo.
    Mientras tanto, sigo desarrollando el ingenio al que hice referencia.

    Un afectuoso saludo
    Gerardo

    ResponElimina
  5. Lo ves, Gerardo, ... a ti también te han comprometido con el Trofeo Palma Vela, y al resto con otros asuntos no menos importantes.

    En este sentido los isleños estamos acostumbrados a tomarnos estos aludes de compromisos con la calma qua antaño sirvió de señuelo para atraer a los primeros turistas.

    Todo se resolverá a su debido tiempo y para entonces podremos contar con tu presencia en el equipo multidisciplinario que todavía está en fase de gestación.

    De lo que sí estoy seguro es de que lo vamos a petar, como suele decirse en el lenguaje vulgar que utilizan los jovenes de hoy en día.

    ResponElimina
  6. (con voz nasal, tipo Madò Pereta)
    -...es que los mallorquines son muy raros.

    Bueno, bromas aparte ya sabemos que algo vamos a hacer. Espero no petemos.

    En el próximo comentario irá una sorpresa.
    Un abrazo
    Gringuet

    ResponElimina